L’escenari escollit pels candidats cupaires de la circumscripció de Girona ha estat davant la seu del Partit Popular de comarques gironines, a la Plaça Josep Pla de Girona, on han volgut posar de manifest les diferències entre les dues formacions a l’hora de plantejar l’activitat política.

Per Natàlia Sànchez, cap de llista de la CUP a la demarcació de Girona, “mentre uns veuen la política com una manera d’enriquir-se a nivell personal, nosaltres ho entenem com un compromís amb la ciutadania”. Sànchez, també ha volgut recordar que “alguns candidats de partits que s’autoanomenen d’esquerres porten tota la vida cobrant sous desorbitats”, i ha afirmat que “la CUP ha vingut a fer política i no a viure de la política”.

Daniel Cornellà, número dos per la CUP a comarques gironines, ha afirmat que “materialitzar una República catalana a la pròxima legislatura serà la millor manera per acabar amb un sistema polític espanyol corromput per totes bandes”.

El codi ètic presentat per la CUP recull propostes com la limitació de mandats, la limitació de sou, la renúncia a regals i privilegis o la no duplicitat de càrrecs. A la vegada, la formació cupaire ha volgut recordar que no demana crèdits als bancs, i que per finançar l’actual campanya electoral ha iniciat un projecte de micromecenatge a la pàgina https://donacions21d.cup.cat.

http://nordoriental.cup.cat/noticia/natalia-sanchez-cup-la-cup-ha-vingut-fer-politica-i-no-viure-de-la-politica

Que les eleccions del 21D no són nostres ja ho sabem. Són unes eleccions imposades des del govern espanyol per reconquerir el territori –sí, reconquerir-, recentralitzar competències i mica a mica anar diluint això que en diuen el “fet diferencial” català per tal que quedi reduït a una mera curiositat folklòrica. Una estratègia emparada per les lleis del capitalisme més voraç, que acaba perjudicant les classes populars i beneficiant bàsicament els de sempre.

Com unes eleccions poden ser legítimes amb un país intervingut, amb presos polítics i exiliats, amb amenaces constants, o fins i tot amb la prohibició de presència d’observadores internacionals!? I això, ens diuen, és el seny, i que aquestes eleccions sí que són les bones.

Nosaltres ja vam votar, i els resultats van avalar amb rotunditat la construcció d’una República catalana independent. Aquest és el camí que hem de seguir sense demanar permís a un estat que l’única resposta que sap donar és la repressió.

Aquestes eleccions ens han de permetre dir com volem construir aquesta república, perquè no volem reproduir els mateixos esquemes de sempre. Volem canviar el sistema, és clar que sí. Volem una república justa, solidària, que acabi amb la pobresa, que garanteixi els drets socials i polítics, amb igualtat d’oportunitats, on les dones tinguem un paper tan rellevant com el dels nostres companys, plenament respectuosa amb l’entorn, lliure de corrupció, desmilitaritzada i antifeixista, i amb la mirada posada en tots els Països Catalans.

Tot això no serà gens fàcil, i en som conscients. Ara mateix l’estat espanyol té la força, i ja hem vist que la Unió Europea mira cap a un altre costat fent palès que en un conflicte democràtic acaba defensant sempre el més fort. Per tant, només ens queda l’opció de continuar lluitant, de manera pacífica però obstinada, per desfer-nos d’aquest estat opressor que no ens deixa avançar.

Aquest 21 de desembre, dempeus, per la llibertat!

Alba Vinyes Cormina, membre de la CUP Artés i #46 de la llista de la CUP per Barcelona

http://artes.cup.cat/noticia/dempeus-la-llibertat

Davant els atacs que està rebent l’escola catalana i l’escola rural des de diversos sectors, la CUP Alt Urgell volem mostrar el nostre suport total a la comunitat educativa que està essent atacada. Alhora i amb la vista posada en el desplegament de la República i l’obertura d’un procés constituent ens volem posicionar de forma clara a favor d’una educació pública, popular, de qualitat i arrelada al territori.

Volem defensar de forma clara el model d’immersió lingüística, com a model d’èxit a nivell de resultats acadèmics i de cohesió cultural i social. Alhora volem mostrar el nostre suport als docents que estan essent assetjats per realitzar la seva feina amb una pressió social i de ràtios altíssima.

Volem defensar també de forma clara les escoles rurals, com a part imprescindible del sistema educatiu en un territori rural com el Pirineu, que juguen un paper fonamental per a la vida de les valls i els seus municipis. Denunciem que les escoles rurals no nomes no han rebut el suport necessari per part del govern català sinó que de forma incomprensible, han rebut l’assetjament per part del Departament. Volem mostrar així tot el nostre suport a la directora de l’Escola Rosa Campà de Montferrer i Castellbó i exigir el cessament del Director Territorial d’Ensenyament, Miquel Àngel Cullerés.

Per últim, en el marc del procés constituent que esperem obrir a partir del 21D, volem posar sobre la taula la necessitat de pensar i construir des del Pirineu un sistema educatiu arrelat al territori que respongui a la situació i a les necessitats reals dels infants i joves pirinencs. Permetent i potenciant noves formes pedagògiques que desenvolupin competències per la vida i buscant la forma per evitar que viure al Pirineu esdevingui un peatge insalvable per tal de realitzar estudis superiors i no obligatoris.

http://seudurgell.cup.cat/noticia/dempeus-una-educacio-publica-popular-de-qualitat-i-arrelada-al-territori

La formació ha recordat que les eleccions del 21-D se celebraran en un context d’anormalitat democràtica, i ha denunciat la persecució política a què és sotmès el sobiranisme per part de la junta electoral i el sistema judicial espanyol. Per això, segons ha assegurat el regidor banyolí Non Casadevall “cal un esforç extraordinari per revertir l’estratègia de l’espanyolisme i convertir el 21-D en un bumerang democràtic a favor la República”.

Natàlia Sànchez ha assegurat que “la triple aliança del 155 pretén imposar un autèntic retrocés en clau nacional i social i apuntalar l’statu quo que els darrers mesos havíem aconseguit esquerdar”. Davant d’això, la candidata cupaire ha instistit que “cal recuperar l’esperit de l’1 d’octubre per materialitzar la República social que necessita el país”.

http://nordoriental.cup.cat/noticia/la-cup-crida-mobilitzar-se-evitar-que-el-bloc-del-155-imposi-repressio-i-politiques-al

http://valls.cup.cat/noticia/opinio-cal-escollir-entre-el-155-i-la-retallada-de-drets-o-la-republica-i-una-nova-societat

Aquesta plataforma neix amb l’objectiu de construïr la república per enfrontar-se i superar l’actual règim monàrquic espanyol, apropant-se als sectors de les classes populars per sumar una majoria suficientment àmplia i guanyar el bloc del 155 en les futures eleccions del 21 de desembre. 

Derrotem el 155, guanyem la república!

La CUP-CC, Som Alternativa i Procés Constituent hem creat un espai comú de mobilització i
consciència política amb el nom de Plataforma x la República que comparteix els següents punts:

1. Apostem per l’Europa dels pobles i les classes populars. La independència política és l’estatus organitzatiu necessari per a una relació entre pobles d’igual a igual. Federalistes, confederalistes i independentistes anem de la mà perquè defensem que qualsevol unió parteix del reconeixement entre iguals i, per tant, del pas previ que representa la independència de Catalunya. L’internacionalisme avui passa per la defensa i impuls de la República catalana.
2. Cal posar una agenda social en l’impuls de la República. Aquest és un element clau per lligar alliberament social i nacional i per això educació, sanitat i banca pública han de ser polítiques
   prioritàries per qualsevol govern. No reconeixem l’aplicació de l’article 135 (austericidi). Denunciem la corrupció i el frau fiscal que abusen i menyspreen injustament els recursos públics de tota la ciutadania.
3. Impuls a la democràcia directa i participativa durant tot el procés constituent. Cal generar el poder constituent, com un procés amb reconeixement institucional però impulsat de baix a dalt des del carrer i des del municipalisme. La lluita i l’activisme han d’anar més enllà de les institucions si volem fer efectiu i real el procés constituent.
4. Per construir la República caldrà recórrer a la desobediència per fer front al mur autoritari i conservador del règim del 78. En aquest sentit, el marc de treball vol sumar tota la gent que va
   defensar el referèndum de l’1 d’octubre i les vagues del 3 d’octubre i el 8 de novembre.
5. Oposició absoluta a l’aplicació del 155 per part del bloc PP-C’s-PSC. Denúncia dels relats suposadament neutrals, davant l’enfrontament de l’aparell de l’estat espanyol contra les
   institucions catalanes, en un clar escenari desigual on l’estat exerceix clarament d’opressor. Un diàleg sincer i fructífer només es pot establir en igualtat de condicions i des del reconeixement de la nació catalana com a subjecte polític autodeterminat.
6. Exigim la llibertat de tots els presos polítics i denunciem l’espiral repressiva i autoritària de l’Estat des del 20 de setembre amb detencions, persecucions, violència, empresonaments i
   amenaces de tot tipus. Una dinàmica a la qual cal sumar-hi el creixement volgut per part de l’Estat de la presència de l’extrema dreta al carrer.
7. Restabliment de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i derogades o anul·lades pel Tribunal Constitucional que tinguin un ampli suport social i que tenen per objectiu avenços en
   drets i serveis públics de qualitat.

AGENDA D’ACTES 

Dimecres 13, 11h: Roda Premsa amb Carles Riera i Maria Sirvent (CUP-CC), Albano Dante i Àngels Castells (Som alternativa) i Josep Bel (Procés Constituent).

Dimecres 13, 19.30h: Acte a Lleida de les tres organitzacions. Bel Olid (CUP-CC), Albano Dante (Som Alternativa), Jordi Rich (Procés Constituent) i Ramón Grosfoguel.

Dijous 14, 19h; Àngels Martinez i Ramón Grosfoguel participen en un acte de la CUP a Sarrià Sant Gervasi.

Divendres 15, 19.30h: Acte a Mataró amb Natàlia Sànchez (CUP-CC), Albano Dante (Som Alternativa), Teresa Forcades i Arcadi Oliveras (Procés Constituent).

Dissabte 16, 12h: Acte a Badalona de les tres organitzacions amb Mireia Boya, Maria Ballester (CUP-CC), Àngels Martínez, Jordi Bigues (Procés Constituent).

Diumenge 17, 11:30h: Acte a Granollers amb Gabriela Serra, Arnau Comas (CUP-CC), Maria Oliver, Albano Dante (Som Alternativa).

Diumenge 17, 17h: Albano Dante (Som Alternativa) participa a l’acte de la CUP a Girona.

Dilluns 18, 19h: Acte a Ripollet amb Ramon Vancells, Mireia Vehí (CUP-CC) i Albano Dante
(Som Alternativa).

Dimarts 19, vespre: Acte a Sant Joan Villatorrada amb Arnau Comas (CUP-CC) i Albano Dante (Som Alternativa).

Xavi Milian (Reus, 1984) és el candidat de la CUP per Tarragona. És l’actual assessor dels cupaires a la Diputació de Tarragona i abans havia ocupat el mateix càrrec a l’Ajuntament de Reus, on juntament amb David Vidal, va ser clau per destapar el cas Innova. Està convençut que el futur de Catalunya és la República i afirma que per aconseguir-ho cal desobediència i unilateralitat. No confia a poder pactar amb l’Estat, ja que ho considera una via morta. No descarta que puguin aconseguir el segon diputat al territori.

Entrevista de Jonathan Ocata al Nacio Digital

– Quan va presentar la candidatura a Tarragona va dir que farien boicot a la legislatura si el nou Govern no treballava per la República. A què es referia?

– Nosaltres hem dit clarament que si hi ha una victòria ple bloc sobiranista i aquest bloc aposta per la república i el procés constituent, que és la continuació de la legislatura de la que venim, nosaltres donarem suport i fins i tot podríem parlar de formar part de govern sempre que el camí a seguir sigui aquest. En cas que en el bloc sobirania hi hagi una força que vulgui explorar de nou una via que està demostrat per passiva i per activa que està morta o bé, que no hi hagués una majoria sobiranista al Parlament, doncs farem el boicot a la legislatura.

– Què vol dir fer el boicot?

– Farem un acte conscient de boicot, un acte responsable. Intentar esgotar la legislatura però, per una banda, evitant que hi pugui haver retrocessos en l’autogovern magre que tenim i per l’altra, que totes aquelles propostes que vagin en la línia autonomista no puguin prosperar perquè entenem que el debat ara és un altre.

– Això suposa paralitzar Catalunya, no deixar que avanci?

– El país ni està aturat ni estarà aturat. Ara mateix tenim a sobre un 155, que provoca que no hi hagi Govern i el país funciona perfectament. La qüestió no és fixar a curt termini, el debat que estem tenint ara es basa a construir una república i és obvi que durant un temps es pugui produir algun daltabaix en l’Administració però en tot cas, si hi ha alguna paralització serà legislativa i no pas del funcionament de l’Administració, ja que són dues coses diferents.

– Què és el que canviarà a partir del 21-D per fer efectiva la República, si s’entén que qualsevol altre intent provocarà una nova aplicació de l’article 155?

– Això és el que han dit d’Espanya. Per això diem que aquestes eleccions són una farsa. L’altre dia Cospedal va dir que s’havien convocat perquè guanyés el bloc constitucionalista, cosa que ja sabíem, i un altre ministre també va deixar anar que si guanyaven els independentistes, es tornaria a aplicar el 155. La qüestió de tot plegat és unilateralitat i desobediència i sobretot el que cal remarcar és que les institucions no estan soles, estan amb el poble. Ja s’ha acabat aquest paternalisme que hi ha hagut fins ara del Govern amb la gent del carrer i també s’ha acabat amb els dubtes dins del Govern de com tirar endavant aquest procés.

– I la repressió?

– És obvi que hi haurà repressió però si el Govern ens diu que es va aturar tot perquè el govern espanyol el va amenaçar, això és facilitar-los la feina, ja que cada vegada que es vulgui fer alguna cosa, només farà falta que l’estat espanyol amenaci perquè fem un pas enrere. Entrarem en un carrer sense sortida i a més, estarem legitimant la seva estratègia.

– Què cal fer doncs?

– El que s’ha de fer és avançar a pas ferm des del Govern, tenint en compte que el carrer cada vegada està més organitzat, amb més estructures de poder popular i amb aquestes dues línies avançar d’acord amb un tercer pivot, el reconeixement internacional. Sobre això, ja hem vist que només s’ha posicionat en dues ocasions, per l’1-O i pel 27-O. Hem vist que no ha servit de gran cosa anar a fer xerrades a fora, si realment el que volem és que la comunitat internacional es posicioni, el que s’ha de fer és actuar i això només passa per la unilateralitat, perquè no hi ha cap tipus de marge de maniobra per negociar res amb l’estat espanyol i així, deixar palès quin és realment el conflicte polític que hi ha.

• “Si realment el que volem és que la comunitat internacional es posicioni, el que s’ha de fer és actuar i això només passa per la unilateralitat”

– La unilateralitat i la desobediència que demanen, però, vindrien acompanyades de tensió i inclús de violència.

– La violència ja ha arribat perquè hi han hagut més de 1.000 ferits, fet que des de l’estat espanyol es nega. Fins i tot Cs, que és un partit català, vol condecorar els agents de policia que van agredir els ciutadans de Catalunya el dia 1-O. Aquí està la dialèctica.

– La CUP s’ha quedat sola demanant la unilateralitat.

– Exacte i per això dèiem que no només ens plantegem el boicot si guanya el bloc constitucionalista sinó que també ho farem si els partits independentistes es tiren enrere perquè entenem que és una via morta. Demanem que ERC i JuntsxCat defineixin clarament què volen fer, perquè la gent ha de saber què han de votar el 21-D. De moment no han començat bé, no pot ser que encara es vagi amb el paternalisme, com deia abans, de “vosaltres voteu i aneu cap a casa, que nosaltres ja farem”.

– Per què no hi ha hagut una llista unitària?

– El motiu és perquè la llista unitària és fal·laç. Perquè quan ells plantegen la llista unitària és el que va dir fa uns dies la Marta Pascal, que és de fer una llista amb molta gent però qui prendria les decisions seria un partit i aquest era el PDECat. Nosaltres sempre hem estat oberts a fer una llista unitària però amb independents i que les decisions es prenguessin per consens entre totes les forces, no com ha passat amb JuntsxSí, que hi havia dos partits i independents però les decisions les prenia Convergència (CDC). N’estic convençut perquè no crec que ERC estigués d’acord amb els concerts a les escoles de l’Opus Dei ni a favor dels pressupostos que es van plantejar. CDC va ser qui va marcar el camí.

– Amb la llista unitària hi havia més possibilitats d’aconseguir una majoria clara?

– S’ha demostrat que no. El 27-S es van presentar dos partits -ERC i CDC- amb JuntsxSí i el resultat va ser que van perdre representació en comparació amb l’anterior legislatura. La CUP es va presentar per separat i va passar de 3 diputats a 10 diputats. Per tant, el que crec és que el fet de presentar-se per separat, possibilita que la gent pugui votar el seu partit sense diferència. El que és més important és que quedi clar que ha de fer cadascú al Parlament.

– Les eleccions del 21-D es poden entendre com un plebiscit?

– Jo crec que no. S’equivoca molt qui es pensi que el 21-D és un plebiscit, de la mateixa manera que vam veure el 27-S que no ho va ser. Tothom diu que aquest dia es van perdre en vots, però això no ho sabem. Sí que és veritat que la CUP i JuntsxSí van treure un 48% dels vots però també crec que en altres partits hi havia votants independentistes i per tant, l’única forma de fer un plebiscit és fer un referèndum. En aquest escenari sí que hi ha una resposta binària i es pot calcular clarament qui està pel ‘sí’ i qui pel ‘no’. Malauradament aquest referèndum no es va poder fer de forma pactada i es va fer de forma unilateral i al final el va acabar de defensar la gent al carrer perquè el Govern, com vam veure, tampoc l’hagués defensat. Dir que les eleccions són un plebiscit és fer-nos trampes a nosaltres mateixos perquè la decisió de votar un partit o un altre, en aquestes eleccions, no és només si estàs a favor de la independència o no.

• “​Dir que les eleccions són un plebiscit és fer-nos trampes a nosaltres mateixos”

– Repeteixen des de la CUP que aquestes eleccions són una farsa i que són imposades per l’estat espanyol. Per què es presenten?

– Per dues raons molt senzilles. Per poder fer un acte de boicot a aquestes eleccions, sols no podíem i necessitàvem que les altres forces també ho fessin perquè la participació no arribés ni al 30% i d’aquesta manera, haguessin estat del tot il·legítimes. Però un cop ERC i PDECat decideixen presentar-se, teníem al cap que no fa molts anys enrere, al País Basc va haver-hi quatre anys de govern del PSOE perquè hi van haver partits que no es van voler presentar a les eleccions i això no ens ho podíem permetre. Com a responsabilitat hem decidit presentar-nos.

– La campanya electoral s’està desenvolupant amb candidats empresonats i altres a l’exili a Brussel·les. Una campanya del tot atípica.

– Les eleccions aquestes només tenen un objectiu clar que és aconseguir amb l’excepcionalitat el que no han pogut amb les urnes. Tenim una part del Govern empresonat, l’altre a l’exili i una altra part va sortir al carrer fa pocs dies, no perquè el jutge defensi les lleis i la justícia sinó perquè electoralment a l’Estat li ha interessat deixar-los anar. Estem en un escenari d’incertesa i no sabem què passarà d’aquí al 21-D.

– És una coincidència que el jutge mantingui a la presó un representant d’ERC, un del PDECat, un d’Òmnium i un de l’ANC o està tot pensat?

– No sé si és una coincidència o no, però el que sí que tinc clar és que si l’estat espanyol hagués pogut empresonar els més de dos milions de persones que van votar l’1-O, ho hauria fet. L’estratègia es basa en els càlculs electorals per poder imposar-se.

• “Tinc clar és que si l’estat espanyol hagués pogut empresonar els més de dos milions de persones que van votar l’1-O, ho hauria fet​”

– S’han fet passos per aconseguir la República però molta gent es demana si ara tornem a estar al cap del carrer amb aquestes eleccions. On ens trobem?

– El 21-D és un obstacle més a salvar però entenc que aquest període de reflexió que suposa una campanya electoral ha de servir per aprendre de les lliçons del que ha succeït durant aquestes darreres setmanes. Que permeti agafar més força de cara al 21-D i no cometre els mateixos errors. Deixar enrere els dubtes interns en el bloc sobiranista de no saber què fer, d’aquest paternalisme sobre la ciutadania i de la subestimació que ha fet el Govern sobre la capacitat repressiva del govern espanyol, entre altres.

– Un resultat de la CUP a Tarragona el 21-D?

– Crec que creixerem perquè el projecte de la CUP no es fa des de Barcelona o Madrid, que creen en un laboratori un partit sinó que és una formació que parteix de la base. Cada cop que hi ha unes eleccions, siguin autonòmiques o municipals, fem nosaltres els pobles i cada vegada hi ha més nuclis organitzats, la base es fa més gran i per tant, tenim més suport electoral perquè ara ens coneix molta més gent. Augmentarem segur en vots i no descarto que puguem treure el segon diputat.

Cornellà ha fet aquestes declaracions a la Universitat de Girona, en un acte amb estudiants organitzat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) sota el títol “Educació i República”. Cornellà ha reafirmat l’aposta dels cupaires per una educació pública, laica, de qualitat i en català, i ha mostrat el seu suport a les demandes de la comunitat universitària en lluita. El candidat també ha agraït al moviment estudiantil la seva implicació en la construcció de la República, i ha remarcat la importància que el conjunt de la comunitat educativa faci sentir la seva veu en el procés constituent que vindrà.

http://nordoriental.cup.cat/noticia/la-cup-anuncia-decrets-de-la-dignitat-garantir-drets-socials-basics-la-republica

Segons Boya, l’obertura del procés constituent obre una oportunitat de transformació en la qual aconseguir una Vegueria arrelada al territori i que respongui a les necessitats reals dels pirinencs i pirinenques ha de ser una lluita central en el procés constituent, segons la CUP cal una vegueria que “des del Pirineu debati i decideixi a favor d’aquest, superant les actuals estructures de les províncies imposades pel franquisme que sistemàticament han marginat, silenciat i menystingut el nostre territori i per tant, els seus veïns i veïnes.”

Per la seva banda, Antona ha repassat les mancances actuals al Pirineu en camps com la sanitat en què ha destacat la manca d’especialistes al Pirineu que obliga a desplaçaments sanitaris no garantits públicament que exclouen “del dret a la salut a una bona part de la població sense recursos”, en el camp educatiu ha esmentat “la manca de suport a les escoles rurals, la manca d’estudis superiors”, i en la vessant feminista ha remarcat que calen “polítiques reals d’igualtat al territori, que trenquin amb el tabú del feminisme al Pirineu”. Finalment la CUP ha posat la Vegueria coma clau de volta i espai idoni per afrontar i resoldre aquests problemes comuns arreu del Pirineu.

http://seudurgell.cup.cat/noticia/la-cup-situa-la-vegueria-com-prioritat-al-pirineu